Entreu a un museu avui i encara veureu fullets de paper apilats a la recepció. Tanmateix, mireu què porten els visitants a través de les galeries i més d'ells porten un petit receptor o un dispositiu d'àudio.
El canvi és gradual, i no és total. Però la direcció és clara: l'electrònica sistema d'audioguiaestà assumint la feina que solien fer els fullets impresos, que és explicar les exposicions. Aquest article analitza per què passa això, què guanyen els museus i què renuncien i com fer la transició sense interrompre les operacions diàries.
On els fullets de paper es queden curts
Un fulletó imprès demana als visitants que facin dues coses alhora: mirar l'exposició i llegir-ne. Això funciona durant uns minuts. Amb una visita de dues-hores, es fa cansat i molts visitants simplement deixen de llegir.
El format també té altres límits.
Cada idioma addicional significa una altra tirada d'impressió, un altre disseny i una altra pila per emmagatzemar i reposar. La majoria dels museus cobreixen només un grapat d'idiomes impresos, fins i tot quan els seus visitants provenen de molts més països.
El contingut també es congela en el moment de la impressió. Quan una exposició canvia o cal corregir una etiqueta, els fullets antics es reimprimeixen o es reparteixen amb errors.
L'accessibilitat és un tercer buit. Les lletres petites són difícils per als visitants més grans, i un format de text-només deixa de banda els visitants que no poden llegir els idiomes que s'ofereixen.
Què fa una audioguia electrònica de manera diferent
Una audioguia del museu trasllada l'explicació de la pàgina a l'oïda del visitant. Els ulls es mantenen en l'exposició i el comentari segueix el ritme de la velocitat de caminada del visitant.
El canvi més important és la reproducció-conscient de la ubicació. En unaudioguia automàtica, el dispositiu detecta on es troba el visitant i reprodueix el comentari coincident sense prémer cap botó. No hi ha números d'exhibició per buscar i no hi ha risc de tocar la pista equivocada.
A audioguia autoguiadaLa configuració també permet als visitants marcar el seu propi ritme. Poden quedar-se en una peça, saltar-ne una altra i tornar-se enrere, tot sense que un guia guiï el grup.
L'elecció de l'idioma es converteix en una configuració més que en una tirada d'impressió. Els comentaris en diversos idiomes es poden emmagatzemar al mateix dispositiu i cada visitant tria el seu propi al començament de la visita.
La qüestió dels costos a què s'enfronten els museus
El paper sembla barat i l'electrònica cara. La comparació és menys clara un cop es comptabilitzen els costos recurrents.
La impressió és una despesa repetida. Cada reedició, cada nou idioma i cada canvi d'exposició s'hi afegeixen. El contingut electrònic s'enregistra una vegada i es pot actualitzar substituint fitxers en lloc de reimprimir el material.
Els sistemes electrònics comporten els seus propis costos. Els receptors necessiten càrrega i cura periòdica de la bateria. Els sistemes-basats en sensors necessiten balises instal·lades i mantingudes. L'àudio s'ha d'enregistrar professionalment en cada idioma, la qual cosa suposa una despesa real i val la pena pressupostar-lo correctament.
Per a un museu amb un nombre constant de visitants i exposicions canviants, els estalvis recurrents en impressió tendeixen a reduir la bretxa amb el temps. Per a un lloc petit amb una pantalla fixa i pocs visitants, el paper pot seguir sent l'opció pràctica.
Què paper encara fa bé
Els fullets no estan obsolets, i val la pena ser clar sobre això.
Un mapa imprès segueix sent la manera més ràpida de mostrar al visitant el disseny. Un fulletó també és una cosa que els visitants s'emporten a casa, que allarga la visita i funciona com a record. I el paper no necessita càrrega, ni higiene ni temps del personal per repartir i recollir dispositius.
Molts museus acaben amb un híbrid: un mapa imprès lleuger per a l'orientació i una guia electrònica per a la interpretació real. Aquesta combinació manté el paper que fa millor mentre es lliura el treball explicatiu a l'àudio.
Com els museus poden fer el canvi
La transició es fa més suau quan es fa en fases en lloc de fer-se en un sol pas. Alguns punts pràctics apareixen repetidament.
Comenceu per les galeries que atrauen més visitants i, a continuació, amplia la cobertura a mesura que es produeix el contingut. Intentar cobrir tota la col·lecció en el llançament sol estirar els pressupostos i retardar el llançament.
Planifiqueu el contingut abans de comprar el maquinari. La qualitat de l'script i la qualitat de la gravació configuren l'experiència del visitant més que el propi dispositiu, i l'àudio inconsistent entre els idiomes és una de les queixes més freqüents.
Construeix la higiene i la rotació en les rutines diàries. Els receptors compartits necessiten un procés clar per a la neteja i la recàrrega entre els visitants, especialment els dies ocupats.
Finalment, proveu el sistema a l'edifici real. Les parets gruixudes, els accessoris metàl·lics i les sales plenes de gent afecten el rendiment sense fil, i una demostració en una sala d'exposicions tranquil·la no ho revelarà.
On encaixa YingMi
YingMi ha estat construint equips d'àudioguies i guies turístiques des de l'any 2007, inclosos sistemes d'àudioguies automàtics i-autoguiats per a museus i llocs patrimonials. Els museus que s'allunyen del paper poden consultar la gamma d'àudioguies automàtiques i la gamma d'àudioguies autoguiades, i poden preguntar sobre la personalització de l'OEM si els dispositius han de portar la marca pròpia del museu.
Preguntes freqüents
P: Les audioguies electròniques substitueixen completament els fullets en paper?
A: No del tot. La majoria dels museus que adopten una audioguia conserven un mapa imprès per orientar-se, i alguns conserven fullets com a record. El canvi és principalment en qui explica: l'audioguia pren el relleu del text imprès.
P: És més cara una audioguia electrònica que imprimir fullets?
R: El cost inicial és més elevat, ja que inclou dispositius, producció de contingut i sovint la instal·lació de sensors. El paper comporta costos de reimpressió recurrents, de manera que la bretxa es redueix per als museus amb exposicions canviants i molts idiomes. La resposta correcta depèn del volum de visitants i de la freqüència amb què canvia el contingut.
P: Quants idiomes pot ser compatible amb una audioguia electrònica?
R: Depèn del model i de la quantitat de contingut que enregistri el museu. Molts sistemes emmagatzemen diversos idiomes al mateix dispositiu. El límit pràctic sol ser el pressupost del museu per a l'enregistrament professional en cada idioma, no el maquinari.
P: Els visitants han de prémer botons per escoltar el comentari?
R: No amb una audioguia automàtica. El dispositiu detecta la ubicació del visitant i reprodueix el comentari coincident per si mateix. Les configuracions autoguiades també poden funcionar mitjançant l'entrada de números, de manera que val la pena confirmar quin mètode utilitza un sistema determinat.
